Marta Galán 
home » EN RESIDÈNCIA_final de trajecte a l'IES JOSEP PLÀ (Nou Barris). ACCIÓ "DESAPARICIÓ SIMBÃ’LICA DE 12 TREBALLADORS I DELS OBJECTES QUE FABRIQUEN",
EN RESIDÈNCIA_final de trajecte a l'IES JOSEP PLÀ (Nou Barris). ACCIÓ "DESAPARICIÓ SIMBÒLICA DE 12 TREBALLADORS I DELS OBJECTES QUE FABRIQUEN",
10/06/2013 PRESENTACIÓ DEL PROJECTE A MÀ D´OBRA.
espai jove LES BASSES, 20:30h
BLOC DEL PROCÉS DE CREACIÓ
http://blocsenresidencia.bcn.cat/joseppla/
A MÀ D´OBRA és una intervenció de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla, desenvolupada als districtes de Nou Barris i Horta-Guinardó. Amb els estudiants Adriana Daniela Díaz Araujo, Katherine Antonella Díaz Araujo, Júlia Diumenjó Corominas, Issam Drary Carrera, Estela Franquesa Salas, Carlos Garcia Ariza, Júlia Garcia Vernet, Pol Guarné Ayuso, Jose Carlos Iturralde, Mireia Palà Pinar, Daniela Beatriz Pérez Pereira, Maria Villares Robleda. I les professores Àngels Padilla i Araceli Viñes. Amb la col•laboració de l’artista Nicolas Spinosa i dotze treballadors/es del barri.
La intervenció es realitza en el marc de la 4ª edició de Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu. La residència de Marta Galán a l’Institut Josep Pla és comissariada i coordinada per l'Associació A Bao A Qu.
La proposta s’articula entorn a diferents processos:
1) Produir la transmigració poètica de la força de treball assalariada en pràctiques artístiques o en objectes d’art. A tal efecte, hem dissenyat uns contenidors que es situaran a diferents establiments / llocs de treball del districte i on el/la treballador/a dipositarà, durant un mes, un residu significatiu generat per la seva activitat laboral. Posteriorment, els 12 alumnes i els 12 treballadors participaran en la producció d’una sèrie de figures/objectes de cera creats a partir d’aquests residus.
2) Presentació/exposició al Centre Cívic Les Basses (10 de juny a les 20:30h.). Títol de l’ acció: Desaparició simbòlica de 12 treballadors i dels objectes que fabriquen. La instal•lació/acció final consistirà en la destrucció simbòlica d’aquestes figures/objectes. Aquesta acció s’inspira en les reflexions sobre el treball que apareixen a l’assaig El intercanvi simbòlic i la mort (1976), on el sociòleg Jean Baudrillard reflexiona sobre la possibilitat de fer front al sistema de producció capitalista mitjançant un desafiament simbòlic: ja que el sistema viu de “mantenir-nos amb vida”, hauríem de poder oposar la nostra “mort immediata a la mort diferida (denegada) a la qual ens condemna el capital”. Es tracta, és clar, d’un desafiament simbòlic que té lloc en l’àmbit del llenguatge i de la teoria i, en cap cas, en l’àmbit de l’acció real. Per això proposem aquesta acció simbòlica.
3) Arxiu documental on line amb el missatge “JO TAMBÉ TREBALLO PER ERROR”.
L’any 1845 l’escriptor H. D. Thoreau es retira a viure a una cabana als boscos de Walden (EUA). Allà escriu un llibre homònim on reflexiona sobre la condició de l’home en relació a la natura, la sociabilitat, el treball... A les primeres pàgines del llibre, Thoreau escriu: “Els homes treballen per error. La millor part de l’home es molt aviat llaurada a la terra com si fos fem”. I, anys més tard, a la conferència “Life Without Principle” afegeix: “El propòsit del treballador no hauria de ser guanyar-se la vida o aconseguir una bona feina, sinó dur a terme una determinada tasca amb bellesa i bonhomia; fins i tot en el sentit pecuniari, seria econòmic per a una ciutat pagar als seus treballadors tan bé que no sentissin que estan treballant per a fins ínfims, com per exemple la manutenció, sinó amb finalitats científiques i/o fins i tot morals” (recopilat al llibre Colected Essays amb Poems, pàg. 351.)
Us volem convidar a formar part d’un arxiu documental on line on us feu portaveus d’aquesta idea. Treballem per error? Existeix alguna alternativa al treball? Es possible organitzar societats entorn la idea del no-treball? Per a qui treballem? A qui lliurem la nostra força de treball? A canvi de què? D’un salari? D’augmentar el nostre poder adquisitiu? D’adquirir prestigi social? Treballem per amor, per necessitat, per desig o per error? Quina és la nostra possibilitat d’acció? Com podem subvertir aquests ordre? I si ens aturéssim per caprici i sense previ avis? Sense cap mena de negociació? Sense nosaltres s’atura la producció i això suposa també la fi de la desproporció en el benefici. La fi del consum. Tenim aquesta força: la força de la nostra desaparició. Només aquesta amenaça li resulta insuportable al poder.
espai jove LES BASSES, 20:30h
BLOC DEL PROCÉS DE CREACIÓ
http://blocsenresidencia.bcn.cat/joseppla/
A MÀ D´OBRA és una intervenció de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla, desenvolupada als districtes de Nou Barris i Horta-Guinardó. Amb els estudiants Adriana Daniela Díaz Araujo, Katherine Antonella Díaz Araujo, Júlia Diumenjó Corominas, Issam Drary Carrera, Estela Franquesa Salas, Carlos Garcia Ariza, Júlia Garcia Vernet, Pol Guarné Ayuso, Jose Carlos Iturralde, Mireia Palà Pinar, Daniela Beatriz Pérez Pereira, Maria Villares Robleda. I les professores Àngels Padilla i Araceli Viñes. Amb la col•laboració de l’artista Nicolas Spinosa i dotze treballadors/es del barri.
La intervenció es realitza en el marc de la 4ª edició de Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu. La residència de Marta Galán a l’Institut Josep Pla és comissariada i coordinada per l'Associació A Bao A Qu.
La proposta s’articula entorn a diferents processos:
1) Produir la transmigració poètica de la força de treball assalariada en pràctiques artístiques o en objectes d’art. A tal efecte, hem dissenyat uns contenidors que es situaran a diferents establiments / llocs de treball del districte i on el/la treballador/a dipositarà, durant un mes, un residu significatiu generat per la seva activitat laboral. Posteriorment, els 12 alumnes i els 12 treballadors participaran en la producció d’una sèrie de figures/objectes de cera creats a partir d’aquests residus.
2) Presentació/exposició al Centre Cívic Les Basses (10 de juny a les 20:30h.). Títol de l’ acció: Desaparició simbòlica de 12 treballadors i dels objectes que fabriquen. La instal•lació/acció final consistirà en la destrucció simbòlica d’aquestes figures/objectes. Aquesta acció s’inspira en les reflexions sobre el treball que apareixen a l’assaig El intercanvi simbòlic i la mort (1976), on el sociòleg Jean Baudrillard reflexiona sobre la possibilitat de fer front al sistema de producció capitalista mitjançant un desafiament simbòlic: ja que el sistema viu de “mantenir-nos amb vida”, hauríem de poder oposar la nostra “mort immediata a la mort diferida (denegada) a la qual ens condemna el capital”. Es tracta, és clar, d’un desafiament simbòlic que té lloc en l’àmbit del llenguatge i de la teoria i, en cap cas, en l’àmbit de l’acció real. Per això proposem aquesta acció simbòlica.
3) Arxiu documental on line amb el missatge “JO TAMBÉ TREBALLO PER ERROR”.
L’any 1845 l’escriptor H. D. Thoreau es retira a viure a una cabana als boscos de Walden (EUA). Allà escriu un llibre homònim on reflexiona sobre la condició de l’home en relació a la natura, la sociabilitat, el treball... A les primeres pàgines del llibre, Thoreau escriu: “Els homes treballen per error. La millor part de l’home es molt aviat llaurada a la terra com si fos fem”. I, anys més tard, a la conferència “Life Without Principle” afegeix: “El propòsit del treballador no hauria de ser guanyar-se la vida o aconseguir una bona feina, sinó dur a terme una determinada tasca amb bellesa i bonhomia; fins i tot en el sentit pecuniari, seria econòmic per a una ciutat pagar als seus treballadors tan bé que no sentissin que estan treballant per a fins ínfims, com per exemple la manutenció, sinó amb finalitats científiques i/o fins i tot morals” (recopilat al llibre Colected Essays amb Poems, pàg. 351.)
Us volem convidar a formar part d’un arxiu documental on line on us feu portaveus d’aquesta idea. Treballem per error? Existeix alguna alternativa al treball? Es possible organitzar societats entorn la idea del no-treball? Per a qui treballem? A qui lliurem la nostra força de treball? A canvi de què? D’un salari? D’augmentar el nostre poder adquisitiu? D’adquirir prestigi social? Treballem per amor, per necessitat, per desig o per error? Quina és la nostra possibilitat d’acció? Com podem subvertir aquests ordre? I si ens aturéssim per caprici i sense previ avis? Sense cap mena de negociació? Sense nosaltres s’atura la producció i això suposa també la fi de la desproporció en el benefici. La fi del consum. Tenim aquesta força: la força de la nostra desaparició. Només aquesta amenaça li resulta insuportable al poder.
Marta Galán Sala
Tel. +34 620 308 303
info@marta-galan.com
Oliveres, 6B
Altafulla
TARRAGONA
EN RESIDENCIA
